Museu del Ferrocarril
de Catalunya

L'origen de l'associació es remunta al 23 de setembre de 2006, quan sis companys jubilats de RENFE es van reunir amb Pilar García Fuertes, aleshores directora del Museu, per proposar la creació d'un grup de voluntaris que contribuís a la restauració dels elements patrimonials dipositats a les instal·lacions. La proposta va tenir una molt bona acollida i va constituir l'embrió del que avui és el SIC. Els primers treballs es van centrar en la recuperació d'un banc de fusta procedent de l'estació del Nord, de “l'Aiguada” (la columna de subministrament d'aigua per a les locomotores de vapor de l'estació de Vilanova i la Geltrú) i de la senyal mecànica "Teruel".

Al grup inicial s'hi van sumar aviat set voluntaris més, fins a configurar els tretze socis fundadors que, en assemblea constituent, van aprovar els estatuts de l'associació el 4 de desembre de 2008.

Al llarg d'aquests vint anys, un total de 108 voluntaris procedents del món ferroviari, industrial, acadèmic i estudiantil han format part del SIC. Actualment l'associació compta amb 59 socis, que despleguen la seva tasca a través de diverses unitats de treball: Restauració (de màquines de vapor, elèctriques i dièsel, cotxes de viatgers i vagons de mercaderies), Documentació, Difusió, Activitats i Material Mòbil. Aquesta darrera àrea és la responsable de mantenir en funcionament alguns dels vehicles més emblemàtics de la col·lecció, com la locomotora de vapor "Mataró", la dresina "Ou", el cotxe de viatgers "Xatonet" i els tractors de maniobres "Memé" i "Locotracttore".

Els voluntaris del SIC desenvolupen la seva activitat cada dilluns i dimarts, així com en les jornades festives en què es posen en moviment els vehicles patrimonials del Museu. La seva dedicació ha estat objecte de reconeixement any rere any en el marc dels Premis Camins de Ferro de Vilanova.

Amb motiu d'aquest vintè aniversari, el Museu vol expressar el seu agraïment a totes les persones que han format part de l'associació al llarg d'aquests anys, a les que hi continuen i a les que ja no hi són, la implicació de les quals ha estat clau per mantenir viva la memòria del ferrocarril al nostre país.