De la prehistòria a la gènesis del Museu
La gènesi del Museu del Ferrocarril de Catalunya es remunta a
l'any 1972. Parteix d'una iniciativa de l'Associació d'Amics del
Ferrocarril de Barcelona, arran de la celebració del XIX Congrés
de Modelistes Europeus del Ferrocarril (MOROP) per aquesta raó
es va decidir reunir a Vilanova una àmplia exposició de
locomotores de vapor.
El motiu de triar la capital del Garraf va ser per l'existència
d’un antic dipòsit de locomotores que havia deixat de funcionar
l’any 1967 i que permetia disposar d'un pont giratori, dipòsits
d'aigua i una Rotonda per a guardar les màquines. Les
instal·lacions vilanovines van tenir una gran activitat des de
finals del segle XIX fins a meitat del XX i, és un fet, que van
atreure a empleats ferroviaris de tot l’Estat a aquesta ciutat,
arribant a ocupar a més de 900 professionals. Sens dubte el
ferrocarril va marcar la història contemporània de la població.
Un cop aprovada la iniciativa de fer una exposició a les vies
del complex ferroviari de Vilanova, Renfe va traslladar vehicles
de diferents indrets de la península per a la seva exhibició a
la ciutat. Finalitzat el Congrés Internacional la majoria
d’aquest material quedaria estacionat sent l’embrió del futur
museu que encara trigaria a materialitzar-se.
Lleguir més >>
El Museu va obrir les seves portes el 3 d'agost de 1990 per la voluntat de l’Ajuntament i de Renfe, però sense un pla d’intervenció global, ni una organització, ni un fons que convertís el vell dipòsit i l’edifici de serveis en un Museu de debò. El factor clau que va fer possible la seva evolució i desenvolupament els primers anys va ser la passió, la tenacitat, la generositat i l’empenta de diferents persones i experts del món ferroviari. A partir de 1993, quan Renfe passa la gestió a la fundació cultural especialitzada en el ferrocarril, es va començar a professionalitzar el seu funcionament.
Renfe l’any 1993 li encarrega la gestió a la Fundación de los Ferrocarriles Españoles. Va ser a partir d’aquell any quan es va formalitzar l'existència del Museu com a tal, assignant uns primers recursos econòmics i humans, fixant un horari d'obertura al públic, preus, un protocol de funcionament, un primer inventari i la creació de l’Audiovisual “Puja al tren de la història” que va aconseguir el premi internacional Laus a la excel·lència en la comunicació audiovisual.
Del 150 aniversari al 200
L’any 1998 es celebra el 150 aniversari de la primera línia
Barcelona-Mataró i la Fundació es planteja la commemoració com
l’oportunitat per donar també un impuls al Museu. A partir del
l’any següent s’estableix un nou programa d’exposicions i d’
activitats per a diferents públics, en especial pel escolar. Es
també quan la Gran Nau, construïda en els orígens del
ferrocarril de Vilanova (1881), s’incorpora definitivament al
Museu. Al 1999 s’inscriu al Registre de Museus de la Generalitat
de Catalunya amb el número 114.
En els deu anys següents es realitza una tasca sostinguda de
consolidació de l’equipament com un espai dinàmic al servei de
la societat i d’establiment de vincles externs, així com de
preservació i documentació patrimonial i de rehabilitació
arquitectònica. Es van crear diferents àmbits a l’edifici de
l’economat, com va ser la biblioteca-hemeroteca, l’arxiu i la
reserva.
Va ser en aquest període que es van rehabilitar i recuperar dues
edificacions històriques: l'antiga nau del taller de
subministraments, com a Espai Segle XXI (any 2000), i un dels
dipòsits d'aigua, com a Espai Gumà (2006). De igual manera se
incrementaria la infraestructura amb tres noves vies per poder
créixer i incrementar en nombre de vehicles preservats. Es van
incorporar setze vehicles a la col·lecció inicial, entre
d’altres elements patrimonials; es construirien o adaptarien deu
passarel·les per a la visita al material; es var instal·lar el
Parc de la Vall de Núria a l’exterior, obsequi de FGC en el 75
aniversari del Cremallera; i es va transportar el gran mural de
l'escultor Josep Maria Subirachs creat per a l'estació de Sants.
En quant a restauracions va haver-hi més de 25 intervencions en
material històric rodant fins el 2008.
Tot i les actuacions realitzades en aquest període en diferents
àmbits (educatiu, comunicació, conservació, documentació...)
continuaven pendents les inversions essencials per convertir les
instal·lacions de l’antic dipòsit en un veritable museu
accessible i modern.
L’energia de la col·laboració
Després d’aquests anys de progrés, és durant la crisi
econòmica quan es produeix el punt d’inflexió. La decisiva
cooperació en el projecte d’una sèrie persones i de les
institucions que representaven, van fer possible encarrilar el
futur Museu. En el següent enllaç es poden consultar les
organitzacions que col·laboren a fer possible el somni de
impulsar un museu del ferrocarril del segle XXI.
En el 2007 el director del Sistema Territorial del mNACTEC,
Eusebi Casanelles, va concedir una subvenció de la Generalitat
de 30.000 € per a l’elaboració d’un avantprojecte integral. La
col·laboració de l’àrea de patrimoni de l’ADIF, com titular de
les institucions, va permetre fer un Master Plan per convertir
l’històric complex ferroviari en un veritable Museu.
L’arquitecte José Ramón Pastor, responsable de la rehabilitació
de l’Estació de França, va ser el que, per part d’Adif, va
dirigir tots els projectes i obres dels anys següents que va
executar l’arquitecte, Jordi Roig.
En el mateix període, el diputat vilanoví al Congres dels
Diputats, Carles Campuzano, després d’una visita al Museu en la
que detecta la potencialitat d’aquest actiu del territori,
presenta una esmena als Pressupostos Generals de l’Estat de la
que derivaria una aportació de 450.000€ en el 2009 i de la
mateixa quantitat al 2010. Els 900.000€ van permetre fer
rehabilitacions d’urgència en dues de les edificacions més
emblemàtiques i deteriorades: la Nau del Pont-Grúa i la Rotonda,
a l’hora que la realització de dos projectes executius per poder
continuar en el futur les intervencions.
Lleguir més >>
En els anys següents es van executar les obres del Ministeri de Foment, mantenint el Museu obert. El resultat va ser un creixement constant de visitants, més destacable a partir del 2013, malgrat el complex context econòmic i la davallada general de públics de la majoria de museus.
En el clima de cooperació establert a finals del primer decenni del segle XXI, el mateix any 2013 es va signar un Conveni entre la Fundació i l’Ajuntament per a la utilització compartida de la Nau Pont-Grua fins el 2019. Un acord innovador i pioner en els museus del país que va suposar una destacable inversió municipal en la Nau més antiga i singular del Museu i l’oportunitat de poder ser utilitzada obrint-la a la ciutat.
Dues fites acabaren d’empènyer la vocació educadora del Museu. Per una banda, l’inici del Màster en Sistemes Ferroviaris i de Tracció Elèctrica del Campus de la Universitat Politècnica de Catalunya a Vilanova i la Geltrú, possible per l’estreta cooperació de la UPC amb la Fundació i el Museu, un postgrau que va suposar un pas decisiu per a la capitalitat educativa del ferrocarril a Catalunya. De fet, tres anys després també a Vilanova començaria a impartir-se per primer cop a Espanya un grau mig de formació professional dual en manteniment de vehicles ferroviaris. Amb aquests estudis la capital del Garraf es situa com a primer centre de formació de professionals del sector ferroviari a Catalunya. La tasca educativa del Museu amb el suport de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i el de Vilanova o amb el Centre de Recursos Pedagògics del Garraf ha contribuït decisivament al coneixement del sistema ferroviari.
Serà també en aquest període quan es consolida la creació del col·lectiu de voluntaris del Museu, una proposta que portava anys gestant-se. Un petit grup de jubilats ferroviaris van començar l’any 2006 a col·laborar en tasques de restauració. La gradual incorporació de persones (no sempre vinculades originalment al món dels trens) per activitats de documentació, difusió o d’atenció als visitants, desembocaria en la constitució el 2009 de l’Associació de Socis i Col·laboradors del Museu (SiC). Una de les seves principals fites va ser la recuperació i rehabilitació del valuós cotxe americà Harlan, una restauració complexa que va suposar una inversió de vuit anys de treballs. Aquest vehicle va poder incorporar-se a la col·lecció expositiva com una de les seves principals joies. Van ser mereixedors de el Premi Bonaplata 2015, distinció que cada any atorga l'Associació de Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia industrial de Catalunya, en la categoria d'entitat col·laboradora, com a reconeixement a la seva tasca en la posada en valor de el patrimoni industrial, tècnic i científic.