Presentació
Soc l'Aida Rozalén, actual Gerent de Servei Públic del País Basc i avui estic aquí,
al Museu del Ferrocarril de Catalunya, per explicar-vos la meva experiència en el món ferroviari.
Què és el que més t’agrada de la teva feina al ferrocarril? Hi ha alguna part del teu dia a dia que t’apassiona especialment?
La veritat és que he gaudit totes les etapes per les quals he passat. La de maquinista la vaig gaudir molt, la de l'oficina de tracció també la vaig gaudir moltíssim i, actualment, també m’agrada molt el que estic fent.La part del dia a dia que més m’agrada? Doncs cada dia és diferent, aleshores no et puc dir que hi hagi una tasca concreta que m’encanti fer cada jornada. Però el que sí que gaudeixo molt és quan puc, quan el dia a dia m’ho permet, sortir a la línia, veure les estacions, l’estat de les vies, conèixer la gent que hi treballa, tant a les estacions com els maquinistes... Això és una part que m’agrada molt d’aquesta feina.
Com perceps el paper de les dones al sector ferroviari? Creus que encara hi ha barreres o estereotips per trencar?
Crec que la dona fa un paper molt important dins del món ferroviari. Encara hi ha moltes barreres i molts estereotips, i crec que és molt important donar visibilitat a les dones que estem en aquest sector per animar la resta.Has tingut alguna figura femenina que t’hagi inspirat al llarg de la teva trajectòria?
M’agradaria posar en valor totes les meves companyes dins del món ferroviari, ja que és un àmbit encara molt masculinitzat, i totes tenim la nostra història al darrere. Per tant, crec que és important destacar la presència femenina dins d’aquest sector.També tinc dos referents. La primera persona de qui us vull parlar és Mayte Castillo, l’actual directora del Museu del Ferrocarril de Catalunya. Vaig coincidir amb ella quan treballàvem a Rodalies, ella com a directora i jo dins de l’oficina de tracció. Crec que és una dona digna d’admiració per tota la seva trajectòria dins de Renfe. Va entrar en una època molt més complexa, quan la companyia estava encara més masculinitzada, i no li va ser gens fàcil. Això la fa especialment admirable.
També vull mencionar Verònica Portell, que és la gerent de comunicació del País Basc. S’encarrega de tot el que té a veure amb els mitjans de comunicació i les relacions institucionals. Crec que la seva és una feina molt difícil, ja que ha de gestionar les incidències diàries i puntuals i interactuar amb els mitjans de comunicació. Va viure de prop l’accident de Santiago de Compostel·la i considero que fa una tasca molt important i molt complexa.
Quins són els principals desafiaments que creus que afronten les dones en aquest sector avui dia?
Les dones encara tenim molts desafiaments per enfrontar dins del sector ferroviari. Un dels principals és aconseguir la igualtat, ja que encara hi ha molts més homes que dones en aquest àmbit. Encara que la figura femenina dins el sector va sent més visible, queda molta feina per fer. Un exemple clar va ser quan vaig entrar a l’escola d’Hospitalet per obtenir el títol de conducció de maquinista: de 60 persones, només érem 7 dones. La proporció ja parla per si sola.Hi ha alguna història o moment memorable de la teva carrera que vulguis compartir?
En tinc tres. El primer va ser quan estava a l’escola d’Hospitalet traient-me el títol de conducció i feia pràctiques a Rodalies. En un moment en què vam estacionar en una estació, vaig veure que venia un home corrent. Vaig tornar a obrir les portes perquè pogués pujar, i quan vam arribar a la següent estació, va venir expressament a la cabina per donar-me les gràcies. Va ser un moment de molta satisfacció, en què vaig sentir que la meva feina tenia un impacte positiu.El segon record molt bo és la meva època a Rodalies, a l’oficina de tracció, amb els meus companys. Actualment els considero amics, encara ens reunim per anar a dinar, i tinc molts bons records d’aquella etapa.
L’últim moment destacat és quan em van trucar per oferir-me el càrrec que tinc ara. Mai a la vida m’ho hauria imaginat. Són tres moments molt importants per a mi.
Creus que estem avançant cap a una major representació femenina?
Clarament sí. Hem avançat moltíssim en els últims anys, tot i que encara queda feina per fer. El canvi generacional també influeix molt, ja que cada cop hi ha més dones joves entrant a l’empresa. Per exemple, quan vaig arribar a la meva gerència, em va sorprendre veure la quantitat de dones que hi havia a l’oficina. A certs nivells encara hi ha molt per fer, però el canvi generacional acabarà portant també més igualtat.Si poguessis definir el món ferroviari en una frase, quina seria?
Diria que som una gran família i que, gràcies al nostre esforç, passió i dedicació, superem qualsevol adversitat.Quin consell donaries a una noia o dona que somia treballar en el món ferroviari?
Li diria que s’hi llanci de cap. Encara tenim molts reptes per endavant, però és un sector apassionant i que enganxa moltíssim. Jo, abans d’entrar-hi, tampoc m’ho hauria plantejat mai, i ara no me n’arrepenteixo per res del món.