A Espanya, fins la constitució de Renfe el 1941, no existia un sistema unificat de matriculació, cada companyia ferroviària disposava d’un mètode propi amb algunes variacions.
El sistema utilitzat és senzill, començant pel frontal de la locomotora, la identificació es forma mitjançant set xifres, dividides en dos grups separats per un guió.
Al primer grup, les tres primeres xifres indiquen el tipus de locomotores segons el número i disposició dels seus eixos acoblats i lliures. El seu primer dígit es refereix als eixos lliures portadors davanters o conductors; el segon als eixos motos, tractors o acoblats que van units amb bieles; i el tercer número, als eixos lliures portadors del darrere o d’arrossegament. D’aquí sorgeixen alguns dels noms que defineixen a qualsevol locomotora amb una mateixa disposició d’eixos com: Pacífic (231), Mikado (141), Mastodonte (240), Montaña (241), Santa Fe (151), etc.
Per altra banda, el segon grup, consta de 4 xifres, sent la primera el número de cilindres si les altres tres el número de sèrie i número d’ordre.
També, s’ha de tenir en compte que si a la placa apareix la lletra “F” sobre el guió, significa que al locomotora està fuelitzada, és a dir, que en lloc de carbó utilitza combustible.