El tren Talgo II va ser l’hereu del prototipus Talgo I, integrant bona part de les innovacions tecnològiques d'aquest primer model. Va ser una autèntica revolució a l’època i va representar un salt determinant en la història del transport per ferrocarril. La major part de les novetats dels anys quaranta del segle XX, encara es conserven en les composicions actuals del material Talgo: vehicles units i articulats, lleugers, amb centre de gravetat baix i rodament independent. Conjuntament a la més moderna tecnologia, oferia un confort inèdit per a l'època: butaques reclinables, servei de restauració al seient, portes d’accés a nivell de l’andana, finestres panoràmiques, aire condicionat i cotxe de cua tipus mirador.
Aquest tren es va assajar als Estats Units l’any 1948. Van arribar al port de Pasajes 32 cotxes el 1949 que formaven tres composicions i va començar a prestar servei l'any següent entre Madrid i Hendaia. En proves va arribar als 142 km/h, tot i que en servei comercial la seva velocitat màxima fou de 120 km/h. Els cotxes del Talgo II varen rodar fins al 1972, però les quatre locomotores encara varen circular fins el 1976, remolcant els cotxes del Talgo III, el seu successor.
Es conserven dues composicions d’aquesta sèrie històrica una al Museu de Vilanova i un altre al Museu de Madrid. La companyia Patentes Talgo col·labora en la restauració periòdica dels vehicles. L’any 2019 es va fer la darrera rehabilitació i es va col·locar el tren en una de les vies de la Gran Nau per a garantir la seva preservació, així com a primera mostra patrimonial de la futura museografia.
Any de construcció: 1949
Lloc de fabricació: Estats Units
Fabricant: American Car Foundry, Berwick (Pennsylvania) i Wilmington (Delaware)
Locomotores construïdes: 4
Pes en buit: 60.000 kg
Potència: 810 CV
Velocitat màx. autoritzada: 120 km/h
Velocitat màx. assolida: 145 km/h