Catalunya, un país d’enginy i innovació
La mostra es divideix en dos àmbits que exploren períodes diferenciats, un els quals se centra en les contribucions dutes a terme dotant l'edat mitjana fins a la revolució industrial i l'altre va des d'aquest període fins als nostres dies.
A l'exposició es podrà meditar sobre objectes molt
interessants, d'entre els quals en destaquem alguns d'ells
com l’Atles Català de Cresques Abraham, un recull d'armes
amb pany de miquelet, el baròmetre aneroide de Frederic
Faura o una reproducció del Tricicle Bonet.
L’exposició ens ofereix una gran oportunitat per conèixer
com s’ha anat avançant en el món de la ciència i la
tecnologia, per tal de comprendre com ments brillants van
ajudar a avançar a un país que s’estava industrialitzant a
marxes forçades, despuntant entre altres territoris per la
gran producció industrial que estava desenvolupant.
A continuació s’especifiquen algunes peces contextualitzades
a la sala panoràmica del Museu del Ferrocarril de Catalunya,
espai elegit per gaudir reflexionant en un entorn
estimulant:
- L’astrolabi de Sunifred Llobet:
El primer astrolabi adaptat a la numeració llatina, i que prenia com a referent astronòmic el meridià de Barcelona per a tot el món occidental conegut, va ser construït a Catalunya per l’astrònom i religiós català del segle X Sunifred Llobet.
- L’Atles Català de Cresques Abraham
L’Atles Català està considerat com el més antic del món i una obra mestra. Va ser elaborat al segle XIV i s’hi pot observar tot el món conegut fins aleshores: des d’Europa fins a la Xina passant pel nord d’Àfrica, amb el Mediterrani al centre.
- El telescopi de Joan Roget
El veritable inventor del telescopi va ser el gironí Joan Roget, que va crear "la ullera per mirar lluny" al seu taller de Girona, l’any 1590.
- La volta de maó de pla o volta catalana
Tot i que originada a l’època romana i mantinguda per alguns arquitectes italians (volte di quarto), la volta de maó de pla va esdevenir, al final de l’edat mitjana, una tècnica tradicional catalana coneguda arreu del món.
- La farga catalana
Les fargues produïen ferro reduint el mineral brut per aconseguir ferros de diferent qualitat. La singularitat i excepcionalitat de la farga catalana es fonamentava en la seva tècnica amb resultats d’una qualitat insuperable, reconeguda arreu.
- El pany de miquelet
El pany és el mecanisme de les armes de foc portàtils que serveix per disparar. A mitjan segle XVII es van introduir a Catalunya alguns canvis tècnics en els models primitius de pany que van tenir un èxit considerable durant més de dos segles. Aquests panys van ser coneguts com pany de miquelet o pany a la catalana.
- Gaspar de Portolà i la descoberta i exploració de l’Alta
Califòrnia
Gaspar de Portolà i de Rovira (Balaguer, 1716 - Lleida, 1786) fou pioner en la cartografia, descoberta i descripció del medi físic. L’any 1769 va iniciar l'expedició de conquesta de l'Alta Califòrnia per ordre del rei Carles III amb dues seccions marítimes i dues més de terrestres.
- Martí i Franquès i la composició de l'aire
Antoni de Martí i Franquès (Altafulla, 1750 - Tarragona, 1832) va ser el primer que, al final del segle XVIII, va descobrir la composició de l'aire.
- El telègraf elèctric de Francesc Salvà
Francesc Salvà i Campillo (Barcelona, 1751-1828), conegut per les seves aportacions a la medicina, a la fi del segle XVIII va dissenyar i inventar un telègraf elèctric que va ser àmpliament reconegut per la comunitat científica internacional.
- La màquina de vapor de Francesc Santponç
Francesc Santponç i Roca (Barcelona, 1756-1821) va ser un dels pioners de l’enginyeria mecànica a Catalunya, a més de metge, apotecari i inventor. Va destacar per l’aplicació del doble efecte a les màquines de vapor de tipus Watt.
- La berguedana dels germans Farguell
La berguedana era una màquina de filar cotó que es va inventar i fabricar a Catalunya cap a l’any 1790. El seu èxit va ser absolut perquè va permetre abandonar la importació de cotó filat i especialitzar-se en el teixit i la filatura a la mateixa fàbrica.
- Josep Salvany i la vacunació de la verola
Josep Salvany i Lleopart (Barcelona, 1774 - Cochabamba, 1810) va ser un dels protagonistes de la Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna, iniciada el 1803. Va ser el primer pas cap a l’eradicació mundial de la verola.
- Josep Roura i Estrada i la pólvora blanca
L'any 1846, el químic Josep Roura Estrada (Sant Feliu de Guíxols, 1797 - Barcelona, 1860) va inventar un nou explosiu: la pólvora blanca, que feia menys fum que la pólvora negra i era menys sensible a la humitat i molt més potent.
- Jacint Barrau i el teler de vellut
L’any 1858, el notable mecànic, inventor i fabricant Jacint Barrau Cortès (Reus, 1810 - Barcelona, 1884) va construir un reconegut i prestigiós model de teler per al vellut de seda que va esdevenir el primer teler mecànic per a la producció d'aquest teixit.
- Narcís Monturiol i el primer submarí
Narcís Monturiol i Estarriol (Figueres, 1819 - Sant Martí de Provençals, 1885) va fer navegar el 1860 l’Ictineu I durant més de dues hores. Anys més tard, l'Ictineu II va esdevenir el primer submarí tripulat, amb propulsió a vapor i un motor anaeròbic.
- Josep Guardiola i la màquina d’assecar cafè
Josep Guardiola i Grau (l'Aleixar, 1831 – Barcelona, 1901) va revolucionar la indústria cafetera amb la invenció de la màquina d'assecar cafè coneguda com la Guardiola, que assecava els grans de cafè de forma automàtica.
- El baròmetre aneroide del pare Faura
Frederic Faura i Prat (Artés, 1840 - Manila, 1897), fundador i director de l’Observatori de Manila (Filipines), va inventar un baròmetre aneroide per predir els ciclons.
- Francesc Bonet i el seu tricicle
L’any 1889, Francesc Bonet i Dalmau (Valls, 1840-1898), enginyer industrial i fabricant del sector tèxtil, va presentar a Barcelona el tricicle Bonet, el primer vehicle amb motor de combustió interna que es fabricava a la Península.
- Cristòfor Juandó i el seu Aviador
L'octubre de 1902, més d'un miler de persones van veure com la primera màquina voladora de la història, l'aparell Aviador Juandó, volava uns quants metres prop de la plaça Catalunya de Barcelona. Es tractava de l’aparell de Cristòfor Juandó Rafecas (Vilanova i la Geltrú, 1848 - Barcelona, 1917).
- El Dr. Ferran: metge, innovador i inventor
El 1885, el metge i bacteriòleg català Jaume Ferran i Clua (Corbera d'Ebre, 1851 - Barcelona, 1929) va obtenir una vacuna per lluitar contra el còlera. També va treballar en les vacunes contra el tifus, la ràbia i la tuberculosi.
- El Dr. Ramon Turró, un investigador polifacètic
Ramon Turró (Malgrat de Mar, 1854 - Barcelona, 1926), és conegut sobretot pels seus estudis sobre immunologia i anafilaxi com el que va fer el 1912, conjuntament amb Pere González, en què descriu per primer cop al món l'anafilaxi inversa.
- Josep Comas i Solà, descobridor de cometes
Josep Comas i Solà (Barcelona, 1868-1937) va ser un dels astrònoms i divulgadors científics més destacats del començament del segle XX. L’any 1905 va gravar per primer cop la cromosfera del Sol.
- Ferran Casablancas i la màquina innovadora de la
indústria tèxtil
L’any 1913, Ferran Casablancas i Planell (Sabadell, 1874 - Barcelona, 1960), industrial tèxtil de Sabadell, va inventar un nou aparell d'estiratges per a les màquines de filar cotó que ben aviat va ser adoptat per totes les filatures de cotó del món.
- El pulsoreactor de Ramon Casanova
Una de les aportacions més significatives al camp del transport va ser el pulsoreactor ideat l’any 1917 per l'enginyer Ramon Casanova Danés (Campdevànol, 1892 - Barcelona, 1968), un invent aplicable a automòbils i avions.
- L’aparell de telefotografia de Pau Abad Piera
El 1930, Pau Abad Piera (Sabadell, 1896-1981), inventor i pioner de l’enginyeria electrònica a Catalunya, va patentar un sistema que permetia enviar imatges a través de senyals de ràdio i línies telefòniques o telegràfiques amb una gran resolució.
- Pius Font i Quer, divulgador de la botànica
Apassionat de la botànica, Pius Font i Quer (Lleida, 1888 - Barcelona, 1964) va ser un dels màxims estudiosos i divulgadors d'aquesta ciència a Catalunya. Va confeccionar l’inventari de la flora de la península Ibèrica.
- La font màgica de Carles Buïgas
Carles Buïgas i Sans (Barcelona, 1898-1979) va ser un enginyer especialitzat en luminotècnia. És el responsable del disseny de més de 560 fonts lluminoses arreu del món. L’any 1929 va construir la Font Màgica de Montjuïc.
- Esteve Terrades i Illa, enginyer i científic polifacètic
Esteve Terrades i Illa (Barcelona, 1883 - Madrid, 1950) va ser un enginyer, matemàtic i científic. Va planificar i dirigir la construcció de la primera línia del metro de Barcelona i va treballar en diferents grans projectes d’obra pública civil.
- Ferran Sunyer, un matemàtic internacional
Ferran Sunyer i Balaguer (Figueres, 1912 - Barcelona, 1967) va ser un dels matemàtics més brillants del país. Va treballar per a institucions com la NASA i el seu prestigi és lloat per matemàtics de tot el món.
- Joan Oró, de la bioquímica a l’espai
El bioquímic Joan Oró i Florensa (Lleida, 1923 - Barcelona, 2004) va ser un dels precursors de la teoria de la panspèrmia, que explica l'existència de vida al nostre planeta a partir de la matèria orgànica dels cometes que hi van impactar.
.