La màquina suïssa coneguda com “Cocodril” pertany a la primera generació de locomotores elèctriques. Aquestes locomotores van millorar radicalment el consum energètic del ferrocarril, de fet les elèctriques en les pendents retornen a la xarxa part de l’energia emprada, a més de ser més ràpides, silencioses, de menor manteniment i majors prestacions que les màquines de vapor i dièsel. El seu bon funcionament a la accidentada orografia de Suïssa, va encoratjar a estendre ràpidament la tracció elèctrica per la resta d’Europa. De conducció molt més còmoda i neta va suposar una autèntica revolució per als maquinistes.
Sembla que el sobrenom d’aquesta locomotora deriva de la seva peculiar forma. Aquesta sèrie de màquines va ser construïda a la fi dels anys vint i va ser adquirida per la Companyia del Nord després de decidir l'electrificació de la línia entre Alsasua i Irun, on es concentrava una gran quantitat de trànsit de mercaderies i de viatgers. Més tard van arribar fins Miranda d'Ebro i Burgos. Van ser dissenyades per als 1.500 volts de les primeres electrificacions.
A mitjans del segle XX es va aprovar un pla que preveia l'electrificació de totes les línies principals amb un increment de la tensió a 3.000 volts, el que permetia construir locomotores més potents. Les primeres experiències d'aquest pla es van realitzar a Catalunya. Amb l'aparició el 1967 de les locomotores bi-tensió (1500 V i 3000 V) va començar una retirada que conclouria el 1976.
En les darreres restauracions d’aquesta maquina al Museu s’ha pintat de blau i vermell, els seus colors originals a la Companyia del Nord. A Renfe aquestes locomotores van circular “vestides” de verd i groc.
Any de construcció: 1928
Lloc de fabricació: Suïssa
Fabricant part mecànica: Babcok & Wilcox (Espanya)
Constructor part elèctrica: Brown Boveri i Oerlikon (Suissa)
Locomotores construïdes: 12
Pes en servei: 145.000 kg
Potència: 2.100 kW
Velocitat màxima: 110 km/h