La locomotora 020-04 va ser adquirida per la Companyia del Ferrocarril Urbà de Jerez de la Frontera, que posteriorment es va integrar a la Companyia dels Ferrocarrils Andalusos. Construïda a Bèlgica per la casa Cockerill el 1871, pertany a un tipus de màquines concebudes per circular per línies de dimensions reduïdes: àrees urbanes, maniobres en estacions, dipòsits i factories. Per a aquestes tasques calien locomotores senzilles, de fàcil manteniment i potència limitada, en consonància amb el seu rodatge 020 (quatre rodes acoblades) i les seves dimensions contingudes.
L'any 1942 la locomotora va ser venuda a la Compañía Española de Fabricación Mecánica del Vidrio (CELO), que la va destinar al transport de vagons entre la seva factoria de Sant Adrià de Besòs i l'estació de Renfe, servei que va prestar fins al 1963.
La seva trajectòria resumeix un capítol sovint poc atès del patrimoni ferroviari: el de les locomotores que, un cop finalitzada la seva etapa al servei d'una companyia de ferrocarril, van trobar una segona vida útil al servei de la indústria privada. Aquests ferrocarrils industrials, vinculats a fàbriques i factories, van ser un element essencial del teixit productiu i avui resten poc documentats. La conservació de la 020-04 permet explicar alhora la història del ferrocarril urbà del segle XIX i la de la indústria que en va prolongar la vida ben entrat el segle XX.
Fitxa tècnica
Any de construcció: 1871
Lloc de fabricació: Bèlgica
Fabricant: Cockerill
Rodatge: 020 (quatre rodes acoblades)
Pes en buit: 17.083 kg
Potència: 630 CV