L’any 1870 es creà l’Institut Geogràfic, que en 1873 passaria a anomenar-se Institut Geogràfic i Estadístic, avui Institut Geogràfic Nacional (IGN), organisme amb competències en cartografia, geodèsia o topografia, entre d’altres.
Un dels seus primer objectiu fou la formació del Mapa Topogràfic Nacional. Per a la seva elaboració era fonamental mesurar i conèixer les altituds a Espanya, amb la finalitat de poder representar les corbes de nivell al mapa. El datum altimètric o cota cero adoptat va ser el nivell mitjà del mar Mediterrani a Alacant. Aquest es va obtenir a partir de quatre observacions diàries realitzades entre juliol de 1870 i febrer de 1874, sobre una escala de marees col·locada al moll de Llevant del port alacantí, a les conegudes com “Escales de la Reina”, anomenades així per Isabel II.
A partir del 1 de març de 1874 es va instal·lar el primer mareògraf d’España, obra de l’enginyer Adie, que va començar a registrar científicament el nivell del mar de l’esmentat por alacantí. Així, mitjançant mediacions topogràfiques d’anivellament, es foren traslladant les altituds a la resta de l’Espanya peninsular.