Les dues locomotores “Mikado” de la col·lecció del Museu, van pertànyer a una de les sèries més utilitzades en el ferrocarril. Sembla que la seva denominació és dels orígens de la sèrie, els primers lots d’aquests tipus de locomotores van ser construïts a finals del segle XIX per al Japó, per l’empresa americana Baldwin. Per afalagar als compradors, el departament de vendes va batejar-les amb el nom de “Mikado”, títol de l’emperador del Japó. De manera que totes les locomotores amb rodatge 141 van ser anomenades així. La resta de màquines foren fabricades per les quatre constructores espanyoles més importants.
Es van dissenyar des d’un principi per cremar fuel-oil, en comptes de carbó, realitzant tot tipus de serveis. Disseminades per tots els dipòsits de la xarxa, van ser les darreres de vapor en funcionar de forma regular en via ampla. Encara que tenien una potència lleugerament inferior a les denominades “Renfe”, eren molt similars en prestacions, el seu aspecte era més esvelt i amb línies més senzilles i modernes.
L’última locomotora que va funcionar al nostre país és la 141F-2348, és. Va ser apagada simbòlicament en un acte institucional pel llavors príncep Joan Carles, el 23 de juny de 1975.
Any de construcció: 1953/1957
Lloc de fabricació: Barcelona
Fabricant: La Maquinista Terrestre y Marítima
Locomotores construïdes: 242
Pes en buit: 119.500 kg
Potència: 2.000 CV (1.742 kW)
Velocitat màxima: 90 / 115 km/h